Peccata Mundi Project (2006 -2011)

Peccata Mundi és una experiència artística en què el públic assistent deixa de ser merament espectador i esdevé creador d'una obra d'art pictòrica i musical.

L'espectador-agent haurà de posar nom a diverses percepcions sorgides de l'acte de tastar plats i begudes refinats: plaer, joc i autoconsciència.

Vet aquí el nom amb què hem batejat aquesta acció d'art, ja que sorgeix de gestos plaents relacionats amb els sentits del tacte, el gust i l’olfacte; sentits que han estat bandejats i sovint estigmatitzats en la nostra cultura, per massa propers al plaer carnal i per allunyats del plaer espiritual que proporciona, per exemple, la música.

Amb l'acte inicial de tastar i degustar comença la síntesi artística, que prendrà forma de música i pintura mitjançant un programa informàtic creat per un grup d'experts i adaptat a l'exigència de plasmar estèticament la transmutació de percepcions (del gust a la mirada, o del tacte a l’oïda, entre d’altres).

És així com els tastadors participants (individualment o en grup), a través de la seva pròpia resposta sensorial, hauran participat en la creació artística.

PM com a compositor musical automàtic

Els objectius

Tota obra d'art és la combinació d'un nombre finit d'elements discrets. Es pot assignar un nombre enter a cada nota musical, al color de cada petita quadrícula infinitesimal en què es pot dividir la tela d'un quadre, o a cada una de les lletres i signes de puntuació de l'alfabet en què està escrit un poema. De manera que una llarguíssima (però, al capdavall, finita) seqüència de nombres enters identifica de manera única cada pintura, cada poema i cada peça musical que s'hagin produït en algun moment de la història de la humanitat. I també els poemes, pintures i melodies que mai es produiran: el visitant que es passeja pel Museu de Totes les Seqüències Numèriques (un immens edifici en què hi ha emmagatzemades totes les possibles sèries finites de nombres enters) tria una sèrie a l'atzar, la introdueix a la Màquina Intèrpret (un ordinador que coneix les convencions que s'han utilitzat a la codificació numèrica), i pels altaveus comença a sonar la peça musical que hi correspon. Amb tota probabilitat, la melodia resultant serà horriblement dissonant o estúpidament repetitiva, i no tindrà cap sentit "humà". La proporció de melodies amb un cert valor artístic, en el conjunt de totes les melodies possibles, és del tot irrisòria.

Com identificar a priori les seqüències numèriques que donen lloc a melodies amb interès estètic? Existeixen regles que governen la creativitat humana? Quina expressió numèrica tenen aquestes regles?

llegir més >>

Disseny del programa

David Juher (maths) & Xavier de Palau (music)

Demos

Selecció de música generada amb l'algorisme Peccata Mundi, sense intervenció humana.

Els arxius midi generats estan reproduits en un banc de so GM estàndard, els timbres del qual també han estat escollits pel programa en funció d'uns paràmetres matemàtics. Les harmonitzacions estan adaptades en funció dels algoritmes d'harmonia musical implantats.

Mu Arp

Gödel's blues

Caribean algorithm

Flock of pigeons

Mandelbrot's kalimba

Turing's Pub

Diabolic attractor

Incognita variable(no GM, played on a synthesizer software)