Divertimento 1.0 (2011)

">

Guió Divertimento 1.0

Presentació

Si d'una cosa dubtava era com donar una explicació del que volem fer. Per una banda, a causa de la seva estructura i simbolisme és convenient fer una declaració d'intencions i obrir una escletxa de llum a l'oient del significat d'aquesta estranya dèria creativa. Introduir als interessats en aquest camí musical.

Tanmateix, tot i la bona intenció, podria fer aparèixer una falsa expectativa, una sobrevaloració a priori del seu contingut que, en el moment d’escoltar-ho, pot provocar un gran desencís. Finalment, aconsellat per uns i altres, m’he atrevit a donar-vos per escrit aquesta guia per tal que faci augmentar el vostre grau d'indulgència i benevolència cap a aquesta creació.

No es pretén donar la idea d'una obra monolítica i ben estructurada, sinó que, igual que en un laberíntic bazar oriental, els espectadors podeu anar deambulant d'un lloc a altre, deixant-vos seduir pel moment, mirant aquí i allà, caminant pels passadissos dels sons, de les idees i dels moments. Tastant.

És per això que nosaltres no ens fem dir músics, sinó manipuladors de sons. L'escenari no és tal, és una forja sonora. I vosaltres no sou espectadors, sinó amics partíceps.

Per a uns serà una sensació musical o artística, per a altres un petit repte intel·lectual o per a altres una simple curiositat. La qüestió és passar-ho bé plegats.

Així doncs, en lloc d'anomenar-lo concert, trobo més escaient dir-li "divertimento".

Creiem en la transversalitat del coneixement i la cultura humana, així que amb tot l'agosarament del món us presentem una mescla que homenatja la música, la ciència, la tecnologia, la imatge, la poesia, la dansa... En resum, a tot allò que ens fa una mica més humans.

Ens sabreu perdonar. En tot cas, no ho tornarem a fer.

La forja de la irracionalitat

Des de l'antiga escola Pitagòrica s'ha vist que la múusica i els nombres han anat agafats de la mà. Un dels nombres més coneguts pels geòmetres més antics és el π(PI). Al darrera de la seva monstruositat infinita i irracional s'amaga un rumor de fons que fascina. Com a la forja d'un ferrer intentarem modelar el monstre, donar-li sentit. De cada cop de mall saltaran espurnes —notes— que intentarem humanitzar i esculpir.

El nombre π ja era conegut per les antigues civilitzacions d'Egipte, Babilònia, Índia i Grècia, com a constant de la proporció entre el perímetre i el diàmetre de totes les circumferències i que era lleugerament més gran que tres.

π és un nombre irracional, és a dir, que la seva expansió decimal no s'atura mai, ni entra mai en un cicle periòdic.

El tema "La forja de la irracionalitat" utilitza un algorisme generat per ordinador que transforma cadascun dels decimals en una nota. Al damunt d'aquesta base seqüencial els músics experimentem i improvisem tonalitats i colors sonors diferents. La seqüència està elaborada al damunt d'una escala d'intervals —la majoria dels quals són tríades— basada en la tonalitat de re menor, el tercer semitò a partir de l'escala de do, i a ritme ternari del compàs compost 9/8. L'aparició del nombre 3 en les diferents estructures musicals és per homenatjar el valor de la unitat del nombre π.

Vals del mirall

"S'és o no s'és". Atrapats en un món invers, simètrics l'un de l'altre, on es troba la realitat? Quina de les dues és la vida que somiem? Les notes flueixen a l'esquerra o a la dreta d'un eix. Qui és qui en aquest trajecte? Una melodia que travessa un mirall. Les dues cares d'un mateix ésser. Dos mons. Simètrics. T'atreveixes a creuar el portal? Nosaltres ho provarem.

Aquesta senzilla peça és un vals en forma de palíndrom musical estructurat com a AABBCBBAA. Interpretant la partitura veurem com el tema B és invers és a dir, que al tocar-ne un, sona exactament com l'altre al revés. A la vegada, tot el conjunt de la peça tant si es toca começant pel final o per l'inici, sona igual. El tema C és com una porta que uneix les dues dimensions.

Aquests jocs simètrics han estat utilitzats pels grans genis de la música com ara Bach o Mozart. A diferència dels clàssics, provem de fer la melodia de la modesta composició amb el theremin.

El mar de les ones

Ginys electrònics fan brollar notes de les seves antenes, encreuant-se en un mar infinit d'ones. Viatgen lluny, molt. A la velocitat de la llum intenten lluitar contra la nostra soledat. Parlem amb satèl·lits remots, però... seguim cantant plegats?

Damunt d'un baix obstinatto generat per un sintetitzador virtual descansa una melodia, potser la més dolça de la vetllada. La pregunta la llancen unes cordes a mode de coixí. Respon i continua el theremin. Al mig de tota aquesta orgia d'ones i sons s'hi barreja, donant color, el cant d'un simple telèfon mòbil.

Incertesa

No sempre està clar on està el límit del compositor d'una obra. Sovint es deixa de la mà de l'intèrpret l'acabat final. Anant més enllà, a l'oient se'l fa partícep de la tasca creadora d'aquesta petita peça. Però ell no ho sap, de la mateixa manera que ignorem què està determinat en els nostres actes. Determinisme o indeterminisme, incertesa i atzar es presenten en aquesta composició. No hi ha res tancat i qui escolta, sense saber-ho, ho ha fixat poc abans de la interpretació.

Basat en una manca de jerarquia tonal entre fa# major i fa# menor, el tema "Incertesa" és una improvisació que consta d'un baix de síntesi analògica, cors virtuals i theremin. Els intèrprets no saben amb certesa què han de tocar fins un instant abans de l'execució. La partitura la generarà un ordinador mentre entren els espectadors a la sala. Escollint un nombre a l’atzar, la generaran entre tots i, a mode d'idea, la seguiran els músics.

La partitura no és tancada del tot, sinó que utilitza la tècnica inspirada en els signes de notació pneumàtica gregoriana de l'Edat Mitjana. Aquests pneumes serveixen per indicar els desenvolupaments melòdics, donant camí obert a l'intèrpret en la construcció rítmica. Solament es suggereix la relació de la durada i alçada entre notes dins cada "inspiració".

La idea que l'oient o observador "fixa" la partitura en el moment de l'arribada, podríem considerar-la com una manera d'il·lustrar la teoria de l'estat quàntic de la física de partícules, un homenatge a la física quàntica i les teories de la probabilitat.

La nit dels temps

Fa milers d'anys, des que el record de la memòria col·lectiva es perd en la nit del temps, els humans s'han sentit captivats pel cosmos, la trascendència i la integració amb la natura. La música i la dansa han servit per estar en comunió amb l'espai i el temps. Dins una cova, els antics cantaven i ballaven per entrar en trànsit, per estar en contacte amb el que consideraven sagrat. Quines ombres es projectaven a l'interior, a l'úter de la mare terra? Com sonaven els seus cants?

La composició és una fusió d'una cultura musical de fa 4000 anys amb els moderns instruments electrònics. Diverses mostres d'instruments neolítics es van gravar a la Cova de Sa Tuna, prop de Santa Cristina d'Aro. Fregaments de pals, pedres percutides, bufets produïts per senzills instruments de fang, el palmell de la mà... tot s'hi valia per tal de transmetre la sensació característica del lloc. Amb tot, l'esfericitat de la cova, la reverberació i disposició, li dóna un matís singular.

Després d'un procés d'edició i de neteja, les mostres es col·loquen amb cura dins buclis que una caixa de ritmes s'encarrega de disparar. Sincronitzat amb aquest patró rítmic, un arpegiador controlat per les lletres del teclat de l'ordinador el fusiona amb un altre patró melòdic de timbres actuals. Aquests es generen al sintetizador analògic a temps real i un dels músics intenta produir diferents sensacions tímbriques esculpint la paleta sonora de l'instrument.

La dansa dels planetes

Què pot fer un compositor humà sinó rendir-se a la potència creadora dels astres? Aclaparat, abandona el seu lloc i cedeix pas als planetes. La Terra dansa transformada per l'embruix de la música dels set companys que, com pretendents lluitadors, l'envolten en un so de milers d'anys de durada, etern, imperturbable, màgic, profund, inquietant...

Escollint un dia en qüestió, un algorisme calcula data, hora i posició i ens prepara una insòlita sorpresa pel final.